Durant el procés de construcció d’un edifici o habitatge, existeixen diversos moments importants per l’equip implicat en l’obra. Avui vull compartir amb tu un d’ells, una curiosa tradició del món de la construcció que amb el temps s’ha anat perdent.
Es tracta del moment en què es finalitza la fase d’estructura. M’explico: Un habitatge es construeix començant pels fonaments, continuant per encofrats, forjats, parets mestres, fins a arribar a la coberta, és a dir, d’abaix a dalt. Aquesta primera es considera una fase molt dura, ja que es mou molt formigó, bastida exterior, material i maquinària pesant… i finalit
zar-la, es considera un motiu de celebració.
Bandera preparada per col·locar en una obra de Projectes Cerdanya a la Cerdanya.
Com és la celebració de la coberta?
Primerament, el client, la promotora o la constructora invitaven a tots els involucrats en l’obra per tal de fer un copiós menjar junts.
Era una bona forma de compartir, crear unió entre els diferents industrials de l’obra, crear vincles positius, motivar l’equip, comentar les anècdotes viscudes fins aleshores,... no trobes?
Posteriorment, es penjava la bandera a la part més alta de la construcció, de forma visible a la coberta com a indicador de que l’obra passa a la segona fase. Aquesta romandrà fins al final de la construcció.
A la imatge: Obra de Somoza Construccions a Alp, seguint la tradició amb la bandera.
D’on prové aquesta tradició?
Es coneixen els seus orígens des de l’edat mitjana. Per la construcció d’esglésies, s’utilitzaven bastides de fusta per tal d’aguantar arcs i voltes durant el principi de l’obra. Comparat amb les pedres que utilitzaven per a la construcció, la bastida era lleugera i inestable. Causant de situacions de perill pels treballadors i per la bastida quan les pedres es movien per falta de subjecció. En aquest moment es col·locava un tros de tela al punt més alt per tal de detectar fortes ràfegues de vent i preveure possibles moviments i accidents.
En finalitzar la volta, l’estructura ja s’aguantava i la bastida ja no havia de suportar el pes de les grans pedres. Aleshores, el risc d’accidents disminuïa considerablement.
Aprofitant que ja es disposava d’una zona coberta, se celebrava la finalització d’aquesta primera fase tan complexa i s’organitzava una festa amb tot l’equip implicat.
Avui en dia, la tradició es manté en algunes empreses constructores, creiem que és una molt bona forma de celebrar que s’acaba la fase estructura.
Una altra tradició similar:
LA CORONACIÓ (Topping out)
Igual que l’anteriorment esmentada, però es col·locaven branques o un arbre decorat amb flors per tal d’apaivagar els esperits dels arbres talats a causa de la construcció.
Un edifici està ‘coronat’ quan ha assolit la seva alçada màxima, és a dir, s’ha construït l’última planta, però encara li queda un llarg procés d’instal·lacions, façana i interiors.
Si t’ha semblat interessant, també et pot agradar aquest article on parlem del misteri dels onze treballadors descansant a més de 250m d’alçada!
No dubtis en compartir a través de les teves xarxes socials: